5 mesures per evitar un augment de l’abandonament escolar des dels centres educatius

Ja era preocupant que la taxa d’abandonament escolar prematur a Catalunya hagués augmentat d’un 17% al 2018 a un 19% al 2019 (Idescat). I encara ho és més que pugui tornar a augmentar com a conseqüència de la pèrdua d’oportunitats educatives que aquesta crisi sanitària està generant juntament amb un sever impacte socioeconòmic en una part de la població.

La taxa d’abandonament escolar prematur és un dels múltiples indicadors de l’OCDE per mesurar el desenvolupament de les societats. Quantifica les persones joves d’entre 18 i 24 anys que no han assolit cap titulació d’estudis post-obligatoris. I que, per tant, s’han quedat amb un nivell d’estudis de secundària obligatòria o inferior i s’enfronten al mercat laboral amb dèficits formatius.

A Catalunya (dades 2019), un 21% dels nois i un 13% de les noies d’aquesta edat no han assolit cap titulació post-obligatòria. Això vol dir que s’han “quedat pel camí”, que en algun moment de la seva trajectòria, sigui en el salt de l’educació obligatòria a la post-obligatòria, o sigui ja dins del tram post-obligatori, han saltat o abandonat. O, millor dit, seguint el terme anglès per designar-lo (el drop-out), se’ls ha “deixat caure” fora del sistema educatiu.

El jovent abandona o el sistema ho permet?

Ras i curt, el nostre sistema educatiu no és capaç de garantir que el 19% de joves, amb certes característiques socials, demogràfiques, culturals o de salut, puguin assolir un nivell d’estudis de secundària post-obligatòria. I, en canvi, sí que garanteix l’assoliment d’estudis universitaris per a una gran proporció de joves tot i que el mercat laboral no pugui absorbir-la (sobre-qualificació).

L’abandonament escolar no és, doncs, fruit de “males” decisions individuals “dels joves o de les famílies”. És el resultat d’uns obstacles sistèmics que es conjuguen i s’acumulen per acabar privant-los d’oportunitats educatives. Fet que, clarament, marcarà el seu futur laboral abocant-los, a molts, a situacions de vida molt precaritzades i dependents del sistema públic de protecció social.

I quins són aquests joves que “cauen” del sistema? Dit ràpid: majoritàriament joves de classes socials desafavorides i joves amb necessitats socioeducatives diverses.

[llegir tot l’article]
5 mesures per evitar un augment de l’abandonament escolar des dels centres educatius
Laura Mencía. 12/06/2020
Obrim l’educació. Fundació Bofill